Informació general (actualitzada a 05.02.2013)
1. Etiquetatge tèxtil
1.1. L'etiquetatge dels productes tèxtils
1.2. Què són productes tèxtils?
1.3. Contingut obligatori a l'etiquetatge de productes tèxtils
1.4. Etiquetatge de composició
1.5. Contingut no obligatori a l'etiquetatge de productes tèxtils
1.6. Etiquetatge de conservació
2. L'etiquetatge del calçat
2.1. Model d’etiqueta de calçat
2.2. Cartell explicatiu als establiments
2.3. Normalització de talles
3. Etiquetatge de la pell
3.1. L'etiquetatge dels productes de pell
4. Etiquetatge de productes de marroquineria
4.1. L'etiquetatge dels productes de marroquineria
1.1. L'etiquetatge dels productes tèxtils
L'etiquetatge dels productes tèxtils és obligatori i prové directament de dos drets dels consumidors: dret a la seguretat i dret a la informació.
L’etiqueta facilita als consumidors dades sobre el producte i així els permet escollir en funció dels seus gustos, necessitats i exigències.
1.2. Què són productes tèxtils
Considerem que són productes tèxtils aquells compostos exclusivament de fibres tèxtils, els que com a mínim tinguin un 80% de fibres tèxtils, els recobriments de mobles, paraigües i para-sols, les parts tèxtils dels revestiments del sòl, parets, matalassos, articles de càmping, folres d’abrics, guants i calçat, sempre que continguin com a mínim un 80% de fibres tèxtils.
També ho són aquells productes tèxtils incorporats a altres productes quan així es digui a la seva composició, mobles, paraments de la llar, etc.
1.3. Contingut obligatori a l'etiquetatge de productes tèxtils
1.4. Etiquetatge de composició
a. Tèxtils fets d’una sola fibra:
La inscripció 100% pur, acompanyant la denominació d’una fibra, és la única expressió permesa per explicar que el producte tèxtil inclou exclusivament aquesta fibra. Ex: 100% pura llana verge.
"Pura llana verge"
|
"Ric en llana verge"
|
Cotó
|
Seda
|
Lli
|
1.5. Contingut no obligatori a l'etiquetatge de productes tèxtils
Hi ha dades que, tot i que no són obligatòries, aporten informacions sobre el producte i la seva conservació: com rentar (mullat o sec, a mà o a màquina...), si es pot utilitzar lleixiu o no, si admet o no planxa o eixugadora ...
És convenient consultar les etiquetes per conèixer la composició de la roba o bé evitar possibles al·lèrgies. Per això, el coneixement dels pictogrames de conservació per part de l’usuari i dels establiments de neteja tèxtil farà que el seu manteniment o tractament sigui l’adequat a cada tipus de teixit o composició.
1.6. Etiquetatge de conservació
(els podeu trobar al web de "International Association for Textile Care Labelling. " - link també disponible a l'apartat Enllaços-)
Tot i que aquest tipus d’etiquetatge no és obligatori al nostre país, està present en pràcticament tots els articles tèxtils atès el seu caràcter essencial i pràctic, perquè pot evitar possibles deterioraments dels articles a causa d’un tractament de neteja inadequat.
Si bé no és obligatori aquest etiquetatge de conservació, en cas que s’indiqui ha d’ésser el pictograma correcte i complir amb l’ISO.
La simbologia emprada correspon a una norma internacional d’ISO (Organització Internacional de Normalització), és propietat de Ginetex i conté 5 símbols internacionalment reconeguts: (Neteja en mullat; Neteja en sec; Producte; Assecatge i Planxament).
Indica que l'article pot ser rentat amb aigua. Les xifres de l'interior indiquen la temperatura màxima de rentat a màquina. | |
Indica la possibilitat d'ús de lleixiu en el rentat. | |
Els punts dibuixats en l'interior de la planxa (un, dos o tres) indiquen la temperatura màxima a que poden ser planxats els articles. | |
Fa referència a la neteja en sec. Les lletres de l'interior del cercle indiquen el tipus de dissolvents o detergents que es poden utilitzar. | |
Fa referència a la neteja amb màquina assecadora. Els punts en l'interior del cercle (un o dos) indiquen dos nivells de temperatura. |
2. L'etiquetatge del calçat
L'etiqueta del calçat ha d'informar sobre el material utilitzat en la fabricació de totes tres parts del calçat: l'empenya, el folre, la plantilla i sola, que es representen de la manera següent:
Empenya: És la part exterior del calçat que queda a la vista i està unida a la sola. | |
Folre i plantilla: És la part interior del calçat, formant el revestiment interior del calçat. | |
Sola: És la part inferior externa del calçat, està subjecta al desgast pel lliscament de dita sola amb el terra i va unida a l’empenya. |
Els símbols corresponents al material utilitzat són els següents:
Cuir: Es tracta de la pell d’algun animal, que conserva llurs característiques i que ha estat adobada perquè no es pugui malmetre fàcilment. El pel o la llana que té la pell de l’animal es poden conservar o eliminar. | |
Cuir untat: És emprat quan el cuir té la superfície recoberta d’una capa d’untament o per una capa enganxada que no supera un terç de gruix, però que és superior a 0,15 mm. | |
Tèxtil: Es tracta de materials tèxtils, tant naturals com sintètics. | |
Altres materials: Es tracta de materials diferents dels grups anteriors. |
2.1. Model d’etiqueta de calçat
Aquest tipus d’etiqueta generalment va adherit a la sola o a l’interior de la sabata
L'etiqueta ha de ser visible i estar ben fixada, almenys, en una sabata de cada parell i no pot induir a error. El preu del producte ni cap altre etiqueta no pot estar adherida sobre aquesta etiqueta de composició, limitant conèixer la composició. L'etiqueta ha d'indicar el material que representi almenys el 80% de la composició de les diverses parts del calçat i, si cap material no representa com a mínim el 80%, ha d’indicar els dos materials principals del calçat. |
2.2. Cartell explicatiu als establiments
Als punts de venda del calçat, en un lloc destacat, ha d’existir un cartell que expliqui el significat dels pictogrames que poden aparèixer a l’etiquetatge del calçat.
2.3. Normalització de talles
A l’estat espanyol, tradicionalment hi havia una numeració diferent a la resta d’estats de la Unió Europea. El nostre calçat es tallava amb un número menys; això era degut a la diferent forma de mesurar els peus.
Per tal d’evitar els problemes que això comportava, es va aprovar una normativa per harmonitzar les talles del calçat. Així, ara a tota l’Europa Continental tenim la mateixa talla de calçat.
3.1. L'etiquetatge dels productes de pell
A l’etiquetatge de la pell s’inclouen els productes de vestir, cobrellits, catifes i tapissos.
Aquests articles han de portar una etiqueta informativa on constin les següents dades:
• Identificació del fabricant, amb nom i domicili i número de registre industrial o NIF.
• Composició: espècie animal d’on procedeix, país d’origen de la pell, part del cos utilitzada (cua, llom…), quan sigui necessari.
• Quan estigui confeccionat a Espanya, ho ha d’indicar.
• Referència per identificar el producte a la factura.
Totes aquestes dades han de constar a l’etiqueta que ha de ser visible i fixada a la part interior o folre de la peça i les lletres han de tenir una altura mínima de 2 mm.
4. Etiquetatge de productes de marroquineria
4.1. L'etiquetatge dels productes de marroquineria
Entenem per marroquineria els articles:
© 2011 Agència Catalana del Consum