La Llei 22/2010 de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya defineix bé o servei segur aquell que en condicions d’utilització normal o raonablement previsibles, incloses les condicions de durada i, si escau, de posada en servei, d’instal·lació i de manteniment, no presenta cap risc o només riscos mínims compatibles amb el bé o servei considerats acceptables.
Un producte és segur si:
En cas de no haver-hi cap disposició normativa de compliment obligatori aplicable, es tindran en compte altres elements: normes tècniques nacionals que transposin normes europees no harmonitzades, normes UNE, les recomanacions de la Comissió Europea, codis de bones pràctiques i l’estat actual del coneixement i de la tècnica en el moment de la fabricació
Es presumeix que un producte és insegur si:
Què és el risc?:
És la probabilitat que la salut, o la seguretat de les persones consumidores pateixin un dany derivat de la utilització, el consum o la presència d’un bé o servei.
Què ens indica el marcatge CE?
Que el producte ha estat fabricat d’acord amb els requisits de seguretat de les directives europees. No obstant això, no tots els productes estan obligats a portar marcatge CE.
Els organismes de normalització europeus proveeixen d’especificacions tècniques que proporcionen el mecanisme per complir aquestes obligacions. Els productes industrials subjectes a les directives de seguretat, abans de ser comercialitzats per primer cop, s’han de sotmetre a uns procediments apropiats per assegurar la conformitat i la introducció del marcatge CE. La certificació de conformitat pot consistir en una autocertificació del fabricant o d’un laboratori notificat per realitzar les proves de conformitat. *Per a més informació consulteu:
El sistema de xarxa d’alertes té com a objectiu l’intercanvi ràpid d’informació entre les autoritats competents en matèria de consum de les Comunitats Autònomes i de la resta de països de la Unió Europea, davant l’existència d’un producte que pugui generar un risc greu als consumidors.
La Decisió de la Comissió de 16 de desembre 2009, estableix les Directrius per a la gestió del sistema comunitari d’intercanvi ràpid d’informació, el Rapex, que entre altres, dóna els paràmetres per a l’avaluació del risc dels productes de consum.
El punt de contacte a Catalunya per als productes industrials és l'Agència Catalana del Consum. Per als productes alimentaris és la Direcció General de Salut Pública.
Obligacions de distribuïdors i productors si tenen coneixement de la comercialització d’un producte insegur:
En el moment que els productors o distribuïdors tinguin indicis suficients d’haver comercialitzat productes que presenten riscos per als consumidors, incompatibles amb el deure general de seguretat, adoptaran totes les mesures oportunes per evitar aquests riscos (sense necessitat de requeriment per part de l’Administració competent). Entre aquestes mesures hi ha el deure d’informar els consumidors i la retirada del mercat dels productes en mans dels consumidors.
En aquests casos informaran l’Administració competent dels punts que inclou aquest formulari:
• Identificació del producte i fotografia.
• Descripció del risc.
• Mesures que s'han pres o es prendran.
• Xarxa de comercialització.
En cas de que el producte afecti a més d'un País de la UE cal emplenar el formulari que es troba a la següent URL: https://webgate.ec.europa.eu/gpsd-ba/index.do.
Una eina de gran utilitat per conèixer les mesures que cal adoptar: Guia europea per l'aplicació de les directives de seguretat.
© 2011 Agència Catalana del Consum