Accés al contingut (Alt + 1)
Accés al menú de la secció (Alt + 2)
Inici > Procediment sancionador
Agència Catalana del consum - www.gencat.cat

Procediment sancionador

Imatge de navegaci Legislació | Preguntes

 

Informació general (actualitzada a 13.03.2015)

1.  En què consisteix la disciplina del mercat?
2.  Per què un procediment sancionador de disciplina del mercat i consum?
3.  Quins òrgans administratius tenen competències sancionadores de disciplina del mercat i consum?
3.1.  Generalitat de Catalunya
3.2.  Corporacions locals
4.  Tipus de procediment sancionador
5.  Com s’inicia un procediment sancionador de disciplina del mercat i consum?
6.  Fases del procediment sancionador
7.  Acabament del procediment sancionador
8.  Tipus d’infraccions
9.  Tipus de sancions
9.1.  Pecuniàries
9.2.  Reducció de les sancions
9.3.  No pecuniàries
10.  Mesures complementaries
11.  Graduació de les sancions
12.  Prescripció de les infraccions
13.  Caducitat del Procediment
14.  Els recursos

 

1. En què consisteix la Disciplina del Mercat?
La disciplina del mercat, part substancial , en la defensa dels drets de les persones consumidores i usuàries, estableix les facultats sancionadores de l’Administració pública en relació amb les conductes que no respecten les regles del joc en l’àmbit de les relacions de consum a Catalunya.

Anar a inici de pgina

 

2. Per què un procediment sancionador de disciplina del mercat i consum?
La finalitat del procediment sancionador de disciplina del mercat i consum és la tutela d’interessos generals, compresos els propis dels agents econòmics i de les persones consumidores i usuàries ja que l’objectiu de la disciplina del mercat és evitar les conductes que, justament perquè enterboleixen la transparència del mercat, atempten contra els interessos d’ambdós grups, amb especial incidència a les afectacions als col·lectius especialment protegits.

Anar a inici de pgina

 

3. Quins òrgans administratius tenen competències sancionadores de disciplina del mercat i consum

3.1. Generalitat de Catalunya 

  • El Govern de la Generalitat:
    • La imposició de multes d'una quantia superior als 500.001€.
    • El tancament temporal de l’establiment o empresa infractora o cessament de l’activitat, així com determinar les mesures complementàries per a la seva plena eficàcia.
  • El/La conseller/a competent en matèria de Consum:
    • La imposició de multes entre els 100.001 a 500.000€.
    • El tancament temporal de l’establiment o empresa infractora,o cessament de l’activitat així com determinar les mesures complementàries per a la seva plena eficàcia.
  • El/La director/a de l'Agència Catalana del Consum:
    • Imposar sancions entre els 10.001 a 100.00 €.
    • Imposar multes coercitives fins a 3.000€ o fins al 10% de l’import de l’obligació.
  • El/la subdirector/a general de Disciplina del Mercat:
    • Imposar sancions fins a 10.000€.
    • Imposar multes coercitives fins a 1.500€ o fins al 5% de l’import de l’obligació.

Anar a inici de pgina 

 

3.2. Corporacions locals
Els òrgans competents per a la resolució dels procediments sancionadors als ens locals són els presidents de les entitats locals, llevat que les corresponents normes d’atribució de competències les atribueixin a altres òrgans.

Les corporacions locals exerciran les facultats sancionadores en matèria de consum, en l’àmbit de les seves competències, d’acord amb la legislació de règim local fins a un límit màxim de 60.000 €. També poden imposar multes coercitives.

Anar a inici de pgina 

 

4. Tipus de procediment sancionador

  • Ordinari: És el procediment normal, que per defecte s’inicia.
  • Abreujat: en el supòsit d’infraccions que s’hagin de qualificar com a lleus, sempre que es tracti d’una infracció flagrant i els fets hagin estat recollits en l’acta corresponent o en la denúncia de l’autoritat competent.

    Anar a inici de pgina 

 

5. Com s’inicia un procediment sancionador de disciplina del mercat i consum? 
El procediment s’inicia d’ofici per:
 

  • Iniciativa de l’òrgan competent.
  • Ordre superior.
  • Petició raonada d’altres òrgans a partir de les actes esteses pels serveis d’inspecció.
  • Denúncia presentada per qualsevol persona o associació de consumidors i usuaris sobre fets o conductes que puguin ser constitutius d’infracció. 

Abans de l’acord d’inici de l’expedient, l’òrgan competent pot obrir o ordenar un període d’informació prèvia amb la finalitat d’esbrinar les circumstàncies dels fets i els subjectes responsables.
Les diligències practicades durant aquest període d’informació prèvia tenen el caràcter de reservat.

Anar a inici de pgina

 

6. Fases del procediment sancionador

  • Iniciació del procediment
    En l’acord d’inici de l’expedient es nomena un/a instructor/a i, si s’escau, un/a secretari/ària.
  • Instrucció del procediment
    L’/la instructor/a ordena d’ofici, si s’escau, la pràctica de les proves i actuacions que condueixin a la determinació dels fets i responsabilitats susceptibles de sanció i, a la vista de les actuacions practicades, formula el Plec de Càrrecs.
    Si l’inculpat reconeix voluntàriament la seva responsabilitat, l’/la instructor/a eleva l’expedient a l’òrgan competent per resoldre, sens perjudici que pugui continuar la seva tramitació si hi ha indicis raonables de frau o encobriment d’altres persones o entitats.
    L’/la instructor/a, si s’escau, ordena la pràctica de la prova o proves proposades, les despeses derivades de les quals aniran a càrrec de qui les proposa.
    Transcorregut el termini de 10 dies per formular al·legacions, i després de l’eventual pràctica de la prova, l’/la instructor/a formula la corresponent Proposta de Resolució, que s’ha de notificar als interessats perquè en el termini de 10 dies puguin presentar-hi al·legacions. Un cop complerts els tràmits anteriors, l’/la instructor/a eleva l’expedient a l’òrgan competent per resoldre.
    - Resolució de l’expedient
    L’òrgan competent dictarà la resolució de l’expedient, que haurà de ser motivada, i decidirà sobre totes les qüestions que plantegin els interessats i les que derivin de l’expedient.

    Anar a inici de pgina 

 

7. Acabament del procediment sancionador 

  • Per resolució sancionadora.
  • Per resolució motivada per la qual s’acordi el sobreseïment:
    • Quan els fets no són constitutius d’infracció administrativa.
    • Quan no hi ha indicis racionals d’haver-se produït els fets que han estat la causa de la iniciació del procediment.
    • Quan no s’ha acreditat l’existència de responsabilitat, o bé s’ha produït l’extinció d’aquesta.
  • Per caducitat del procediment.

    Anar a inici de pgina 

 

8. Tipus d’infraccions 
Les infraccions de consum es poden classificar en:
 

  • Lleus
  • Greus
  • Molt Greus 

La Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya (DOGC 5677) tipifica quins fets o conductes es poden considerar com a infraccions lleus, greus o molt greus.

Anar a inici de pgina

 

9. Tipus de sancions

9.1. Sancions pecuniàries

  • Una multa que ha de pagar l’establiment infractor a l’Administració Pública de la qual depèn l’òrgan que li sanciona, la quantitat de la qual dependrà del tipus de infracció comesa.
  • Infraccions lleus: multa fins a 10.000€.
  • Infraccions greus: multa compresa entre 10.001 i 100.000 € quantitat que es pot ultrapassar fins a assolir el quíntuple del valor dels béns o els serveis objecte de la infracció.
  • Infraccions molt greus: multa compresa entre 100.001 a 1.000.000 € quantitat que es pot ultrapassar fins a assolir el dècuple del valor dels béns o els serveis objecte de la infracció.

Anar a inici de pgina

 

9.2. Reducció de les sancions
En cas d’infraccions qualificades com a greus o lleus, s’aplica una reducció del 50% de l’import de la sanció proposada si el presumpte infractor presta la seva conformitat amb la proposta de resolució i fa el pagament en un termini de quinze dies a comptar de la notificació.

La reducció és d’un 25% en els casos en què la conformitat i el pagament en el mateix termini es faci un cop notificada la resolució de l’expedient.

En ambdós casos, el presumpte infractor reconeix la seva responsabilitat i renuncia a presentar al·legacions o posteriors recursos administratius”.

Anar a inici de pgina

 

9.3. Sancions no pecuniàries

  • El comís i destrucció de la mercaderia:
    L’autoritat a qui correspon resoldre l’expedient pot acordar, com a sanció accessòria, el comís de la mercaderia que impliqui un risc no acceptable per a la salut, la seguretat, els interessos econòmics o el dret a la informació de les persones consumidores . L’òrgan sancionador ha de determinar la destinació final que cal donar a les mercaderies comissades, Les despeses que originen les operacions d’intervenció, dipòsit, comís, transport i destrucció de la mercaderia objecte de la sanció són a càrrec de l’infractor.
  • El tancament o cessament de l’activitat de l’empresa infractora:
    En cas d’infraccions molt greus es pot decretar el tancament temporal de l’empresa o establiment o la indústria infractor o el cessament de llur activitat , si aquest radica a Catalunya, per un període màxim de 5 anys. 
  • Rectificacions públiques:
    En el cas d’infraccions en matèria de publicitat, l’òrgan competent pot exigir a l’infractor/a que publiqui un comunicat de rectificació en les mateixes condicions o en condicions semblants a les condicions en què es va fer l’actuació sancionada. 
  • Publicitat de les sancions:
    Les resolucions sancionadores poden acordar com a sanció accessòria, per raons d’exemplaritat i en previsió de futures conductes infractores, la publicació de les sancions imposades de conformitat amb el Codi de Consum.

Anar a inici de pgina

 

10. Mesures complementàries
Independentment d’aquestes sancions, l’òrgan sancionador imposarà a l’infractor l’obligació de restituir immediatament la quantitat percebuda indegudament, en els casos d’aplicació de preus superiors als autoritzats, als comunicats ,als pressupostats o als anunciats al públic.

També amb independència de les sancions que estableix el codi de consum, en el procediment sancionador es pot dictar una resolució per a exigir a l’infractor/a la reposició de la situació alterada per a la infracció al seu estat original i, si s’escau, la indemnització per danys i perjudicis provats causats a la persona consumidora, que han d’esser determinats per l’òrgan competent per a imposar la sanció.

Anar a inici de pgina

 

11. Graduació de les sancions
Un cop la infracció és tipificada com a lleu, greu o molt greu, : per a determinar la quantia i extensió de la sanció dins els mínims i màxims establerts, s’ha de tenir en compte les circumstàncies agreujants, atenuants i mixtes següents: 

  • Són circumstàncies agreujants: la reincidència, la reiteració, l’incompliment dels advertiments o requeriments previs formulats per l’Administració perquè s’esmenin les irregularitats detectades, la posició rellevant de l’infractor/a, el fet que els afectats siguin col·lectius especialment protegits.
  • Són circumstàncies atenuants: la reparació o esmena total o parcial de manera diligent de les irregularitats o els perjudicis que han originat la incoació del procediment sancionador i la submissió dels fets a l’arbitratge de consum. 
  • Són circumstàncies mixtes: el volum de negoci, la quantia del benefici obtingut, els danys o perjudicis causats a les persones consumidores, el grau d’intencionalitat, el període durant el qual s’ha comès la infracció.

Anar a inici de pgina

 

12. Prescripció de les infraccions 

Les infraccions que tipifica el codi de consum prescriuen:
  • En el cas d’infraccions lleus en el termini de dos anys comptats des del dia en que s’ha comès la infracció, o des de la finalització del període de comissió si es tracta d’infraccions continuades.
  • En el cas d’infraccions greus en el termini de tres anys comptats des del dia en que s’ha comès la infracció, o des de la finalització del període de comissió si es tracta d’infraccions continuades
  • En el cas d’infraccions molt greus en el termini de tres anys comptats des del dia en que s’ha comès la infracció, o des de la finalització del període de comissió si es tracta d’infraccions continuades

Les actuacions judicials penals i la tramitació d’altres procediments administratius sancionadors, si impedeixen iniciar o continuar el procediment per a sancionar les infraccions que tipifica aquesta llei, interrompen el termini de prescripció de les infraccions. També l’interrompen la incoació del procediment sancionador i les altres actuacions que legalment comportin la interrupció.

Anar a inici de pgina

 

13. Caducitat del Procediment 
Transcorreguts dotze mesos des de l’acord d’incoació del procediment sancionador sense que s’hagi notificat la resolució, aquest procediment caduca, excepte en els procediments sancionadors abreujats, en què el termini de caducitat és de sis mesos.

Anar a inici de pgina

 

14. Els recursos 

Els recursos són unes eines que té l’administrat, les quals pot utilitzar davant l’òrgan competent per tal que torni a revisar la resolució dictada perquè no hi està d’acord. Així mateix, l’Administració està facultada per revisar els seus propis actes.
Les resolucions que posin fi a la via administrativa són executives i en contra seu  no es pot interposar cap recurs d'alçada.
Les resolucions que no posin fi a la via administrativa no seran executives fins que hagi recaigut resolució del recurs d'alçada o hagi transcorregut el termini per a la seva interposició sense que aquesta s’hagi produït.
En aquests supòsits, les resolucions podran adoptar les disposicions cautelars necessàries per garantir la seva eficàcia mentre no siguin executives.
 
Contra les resolucions sancionadores de consum es poden interposar:
  • recurs d’alçada: contra la resolució que no exhaureix la via administrativa i davant l’òrgan superior jeràrquic. El termini per interposar-lo és d’un mes a comptar des de l’endemà de la notificació de la resolució impugnada. 
  • recurs potestatiu de reposició: contra la resolució que exhaureix la via administrativa i davant el mateix òrgan que l’hagi dictada. El termini per interposar-lo és d’un mes. 
  • recurs extraordinari de revisió: contra la resolució ferma en via administrativa davant l’òrgan administratiu que l’hagi dictada, quan concorri alguna de les circumstàncies concretes determinades per llei. El termini per interposar-lo varia en funció de la causa. 
  • recurs contenciós administratiu: contra la resolució que exhaureix la via administrativa i davant l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu. El termini per interposar-lo és de dos mesos.
En els supòsits en què la resolució   posi fi a la via administrativa, s’haurà d’executar mitjançant la via voluntària o l’execució forçosa.

Anar a inici de pgina

 

© 2011 Agència Catalana del Consum